dissabte, 17 de juliol de 2010

Carta oberta de l'exdirector d'un Institut públic al Conseller d'Educació.

Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira

Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.


Honorable senyor,


M'adreço a vos, en una carta oberta, per tal de compartir amb l'opinió pública tota una sèrie de reflexions que fa temps que porto a dins i que ara, quinze dies després d'haver deixat de ser director d'un institut públic, em ve de gust exposar.


He format part, deu anys seguits, de l'equip directiu de l'INSTITUT Josep Brugulat de Banyoles, dels quals els darrers vuit n'he estat el director. Acabo, per tant, el meu segon mandat de quatre anys havent acumulat una experiència d'alt valor, tant pel que fa a l'exercici professional del càrrec com pel que fa al bagatge personal que me n'emporto. He notat sempre un suport i una comprensió magnífics per part dels companys i companyes del claustre, per part de l'alumnat i també per part de les seves famílies. Podria dir, fins i tot, que ha estat una bona experiència professional si no fos per la frustració, la desil·lusió i el desànim que m'ha comportat el tracte fred i distant que he rebut per part del Departament d'Educació i, d'una manera especial, aquests darrers tres anys.


He de puntualitzar -per ser just- que també he trobat calidesa , comprensió i esperit de servei en algunes de les persones dels Serveis Territorials de Girona i dels Serveis Centrals amb qui he hagut de tenir relació professional. Poques, però n'hi ha i ho he de dir. Alguns administratius i administratives, tècnics i inspectores o inspectors han estat l'excepció . Però constato que, amb el funcionament actual del Departament que dirigiu, l'educació del nostre país NO pot anar bé de cap de les maneres.


Heu de saber i de comprendre que els instituts i les escoles són molt més que simples unitats administratives amb uns resultats d'explotació. Són nuclis de vida. Són cèl·lules socials que esdevenen escenari de moltes vivències i, en funció de com es gestionin, podran oferir la seva cara més positiva o, contràriament, la més negativa. Fins i tot, fent servir paràmetres correctes de gestió, es pot dur un centre educatiu a una situació catastròfica perquè el teixit que es fa entre els nois i noies, les seves famílies i el professorat i el personal no docent és un teixit extremadament fràgil i delicat que cal cuidar amb molta humanitat.


Els meus vuit anys com a director m'han ensenyat moltes coses i potser la més valuosa, justament, ha estat aquesta: la importància del factor humà. Moltes vegades, convençut de tenir raó en una decisió, m'he esperat a aplicar-la fins que he aconseguit fer-la comprendre, modelar-la per adaptar-la més a tothom, contrastar-la i assajar-la, assumint, per tant, el risc de fer canvis mot a poc a poc i, evidentment, d'equivocar-me. Però he tingut la sensació de guanyar en solidesa i en fonament i el centre, probablement, ha crescut. Un no pot conduir una locomotora sense estar pendent de si el darrer de tots els vagons segueix després de l'últim revolt...


I precisament, us explico aquesta visió perquè –salvant les distàncies òbvies entre la direcció d'un institut i la direcció d'una Conselleria d'Educació- aquest és l'element crucial que penso que ha fallat des de fa molt de temps i que – em sap greu dir-ho- s'ha agreujat molt aquests darrers tres anys, de manera que actualment veig la situació de l'educació del nostre país amb pessimisme i amb cert grau de frustració. El Departament s'ha dedicat a dilapidar els petits esforços humans que a cada escola i a cada institut s'havien anat teixint . Potser sense saber-ho, però ha estat així, us ho asseguro. La presa de decisions de canvi ha estat constant, la normativa ha anat in crescendo i el bombardeig de decisions, propostes i innovacions no ha permès ni la consolidació de fórmules organitzatives ni tan sols una visió clara de cap on anem. Per posar-vos un exemple, ens hem estat formant en la metodologia de la PRÀCTICA REFLEXIVA un parell d'anys, s'ha anat interioritzant una bona línia de formació i, de cop, no se'n parla més i se centra tot en el famós 1 x 1 que neix coix, a destemps, amb una forta dosi d'impacte mediàtic però cap mena de reflexió de base sobre com se'n farà un bon ús i sobre si és o no prioritari abans de tenir, per exemple, totes les aules equipades amb un ordinador i un canó. O, per exemple, es llença un currículum basat en un nou model didàctic, el de les competències (que representa un canvi transcendental de l'enfocament de l'acte d'ensenyament-aprenentatge) sense cap mena d'indicació, de formació prèvia ni de sensibilització sobre com s'ha de treballar. L'implementem com podem i després ja anirem posant pedaços de formació...I ara és un "campi qui pugui" sense cap mena de coherència més enllà – això sí – d'omplir-nos la boca sobre la bondat de les competències bàsiques i omplint els diaris sobre tot tipus de proves per mesurar competències, fins i tot abans que els mateixos centres en tinguem la informació.


Resultat: un desori. Permeteu-me que ho digui així, sense embuts, UN DESORI, en majúscules, que ha dut els centres a una situació de desconfiança total i absoluta cap el Departament que dirigiu. El professorat està esgotat de fer-vos cas, d'haver de donar la cara davant de les famílies sobre les informacions que llanceu als mitjans de comunicació un parell de cops al mes, d'haver de llegir i interpretar normatives canviants i ordres redactades des de despatxos cada cop més allunyats de la realitat dels centres, de canvis i canvis i canvis que no són fonamentals i que, en tot cas, no resolen res sinó que, justament, compliquen aquell fràgil equilibri humà de què us parlava al començament.


En aquests moments ( i això ja ve de lluny) el Departament d'Educació no té cap credibilitat als centres. Cap ni una. Pels directors i les directores aquest fet és un problema perquè massa sovint les iniciatives que provenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiança mentre nosaltres ens desvivim per fer-les assumibles, creïbles i bones i topem, dia rere dia, amb el desencant i amb l'evidència: no funcionen. A tall d'exemple parlem de l'1 X 1, parlem dels recursos associats als Plans Estratègics, parlem de la no-continuïtat – i per tant la no-estabilització de tots els programes d'innovació que van llançar-se els anys 2005, 2006, 2007, etc. Parlem, també, de les polítiques de planificació basades, només, en criteris econòmics i economicistes que no van més enllà i no es plantegen ni la història ni la situació de cada centre sinó només el nombre d'alumnes previstos...o, si voleu, parlem també de la improvisació i la desorganització en la implantació dels nous currículums com per exemple - i d'una manera flagrant- el de batxillerat LOE. I si en voleu més exemples, parlem del "navegar sense rumb" que veiem en els Plans Educatius d'Entorn, que ens havien abocat a una mà de reunions de més que feia por, però que semblava que obrien una porta nova i potent. O parlem, també, de la manca de decisió important i decisiva sobre les UEC o, simplement, dels costos i dels beneficis reals que ens ha aportat la sisena hora de Primària o dels que ens comportarà el nou calendari escolar que heu dissenyat sense fer una valoració prèvia de què s'hi guanya i de què s'hi perd, en termes pedagògics. I així anem...

I el mateix es podria dir sobre els canvis que hi hagut en la gestió interna dels centres i de la relació que aquests han de tenir amb el Departament. D'això, l'opinió pública no en sent a parlar... però afecta. I de quina manera... Des d'un programa informàtic de gestió acadèmica, el SAGA, que ha estat un fracàs absolut des del seu naixement i que ha portat més problemes que no pas solucions, fins a una obsessió malaltissa de recollir dades i més dades en desenes d'aplicatius informàtics d'allò més enfarfegós que, lluny de simplificar la feina administrativa que ja teníem els directius, l'ha multiplicada sense que nosaltres en puguem veure cap mena de profit per a la gestió. O bé, els canvis en el funcionament de les substitucions o de les resolucions de destinacions provisionals que, en nom d'una millora, ha esdevingut menys àgil, menys efectiu, menys personalitzat (perquè hi ha circumstàncies personals i contextuals que ha de poder valorar una persona amb capacitat de decisió i no pas un ordinador !) i, a sobre, molt menys transparents. O una consigna gairebé robòtica del personal dels Serveis Territorials a dir-te, davant de qualsevol problema o gestió, aquell típic i molest "Barcelona no ho vol" o bé "la màquina no em deixa canviar-ho". Un cop més, una mostra d'allunyament o de desconeixement de la realitat de les escoles i dels instituts.


I, és clar, ara que vénen temps magres i que els recursos disminueixen, els treballadors de l'educació no podem entendre l'esforç que ens demaneu i els passos enrere que fem ( grups d'alumnat per sobre de la ràtio normal, supressió de desdoblaments, supressió d'aules d'acollida, retallada d'hores de coordinació, disminució de personal de suport als centres, ...) i no podem estar d'acord amb les retallades que potser, si s'hagués treballat d'una altra manera, haurien estat comprensibles o potser no s'haurien hagut de produir en tan gran mesura.


En fi, podria seguir i tindria matèria per estona perquè he anat acumulant massa desencisos i massa frustracions. Per això, enguany, no he volgut continuar fent de director de l'institut malgrat que se m'hagi demanat des d'instàncies diferents. Me n'he cansat, senzillament.


Tot i el to reivindicatiu i queixós d'aquesta carta oberta, no voldria acabar sense donar la meva opinió en forma, també, d'alguna proposta constructiva perquè, evidentment, m'estimo aquesta feina i seguiré treballant per l'educació del país com a professor i com a tutor amb la voluntat de fer-ho tan bé com pugui. Les propostes són senzilles, mireu: aturem-nos un moment, deixem de pensar i de crear novetats, analitzem què estem fent i deixem d'empipar els centres perquè ens puguem concentrar en l'ensenyament . Escolteu-vos més els i les docents, analitzeu, amb nosaltres, què és el que cal potenciar i què és el que cal canviar. Fem-ho a poc a poc, donant temps i ajudant. Doneu instruccions clares al personal dels Serveis Territorials sobre el tracte amb què s'han de dirigir a nosaltres i sobre l'esperit de "servei als centres" que han de tenir, i al personal dels Serveis Centrals perquè entenguin que és al territori on s'han de poder prendre el 99% de les decisions . Resteu poder als ordinadors i doneu-ne a les persones. Organitzeu una bona formació i sensibilització sobre el currículum vigent... i, sobretot, humanitzem el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.


Jo crec que aquest canvi és possible i estic convençut que l'alumnat, les famílies el professorat i el país en general us l'agrairan.


Atentament,

Albert Bayot i Fuertes

Banyoles, 15 de juliol de 2010

79 comentaris:

fentunavolta ha dit...

Ei Albert, estic totalment d'acord amb la teva opinió, ja ho saps. A més, el col·lectiu d'estudiants també compartim aquest sentiment d'incredulitat vers el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Un sentiment fins diria d'impotència. A tall d'exemple, és gairebé surrealista haver de començar un gran partit sense saber les regles del joc. I representa que encara has de donar les gràcies perquè te'n diuen la meitat a la mitja part. És indignant el merder que han organitzat i el caos i confusió que ens han creat a tots els estudiants (com a mínim els de batxillerat). A veure si aquesta carta no es queda aquí i podem intentar, entre tots, canviar poc a poc les coses.

Salut Albert!


Arnau.

Xavier de Palau ha dit...

Com a president de l'Associació de Mares i Pares del mateix institut, estic completament d'acord amb el que dius.
Els pares seguim amb estupefacció els malabarismes administratius del Departament d'Educació, totalment erràtics i atzarosos. Del fer per fer, sense un rumb clar ni cap mena d'aprofundiment. Calendaris escolars inestables i experimentals, implantació de les noves tecnologies sense un projecte futur clar, ignorant la dimensió real de la societat de la informació. Barracons des de fa anys, menjadors escolars saturats, etc, etc.
L'educació deixada de banda, oblidant quins han de ser els puntals d'una societat del benestar (de la que tant s'omplen la boca): l'educació, la sanitat, la recerca... No s'aposta per un futur a llarg plaç. Percebem una política de supervivència, electoralista i de defensa de la poltrona.
Tot i que som conscients de les mancances a causa de la crisi econòmica, no voldria caure en el tòpic de les prioritats d'un país, on s'han de destinar els recursos en primer lloc. Això ja ho tenim clar nosaltres, la majoria dels ciutadans amb responsabilitat. Però sovint les coses no se solucionen a cop de talonari, sinó amb sentit comú, implicació i esforç.

És per això que seguirem treballant com proposa l'Albert, perquè malgrat la pèssima administració que ens fa ombra, encara som molts els que creiem en l'educació i la formació dels nostres fills, que són ni més ni menys, el futur de la nostra societat.

Jordi Marín ha dit...

Totalment d'acord Albert!! La deriva a la que ens té sotmésa aquesta administració no pot fer més que acabar en un naufragi del sistema educatiu, i en especial el públic.

Molts ànims i endavant!!! Ens queda molta feina per fer, el nostre "benvolgut" Conseller està fent les maletes ja pensant en la fugida que haurà de fer a la tardor, nosaltres però, estarem immersos en les acaballes del primer trimestre...

Els i les nostres alumnes no poden quedar-se orfes, una cosa és que l'administració els abandoni, però nosaltres no ho podem fer. Entenc però que presentessis la teva renúncia al càrrec, caldrien més plantades com aquesta.

Albert Bayot ha dit...

Moltíssimes gràcies, Jordi, per les teves paraules i pel teu suport. No et conec però em sento molt proper a tu.

Anònim ha dit...

Sóc mestra i acabo de llegir la carta que una amiga també mestra m'ha enviat per correu electrònic.
Et felicito per aquesta evocació de la realitat tant acurada, precisa, real i sincera.
Estic totalment d'acord amb tu i crec que ho podries publicar a la premsa perquè tothom entengués el que realment passa en els nostres centres educatius.
Rosa

Mercè Saurina ha dit...

Crec que has escrit exactament el que pensem un 99 per cent dels docents del país i una bona part dels pares i mares: si us plau, aturem-nos i pensem, deixeu-nos treballar en pau. Una abraçada i bon estiu!

Albert ha dit...

Gràcies Mercè. Tant de bo que ens escoltin ! Una abraçada, també, i molt bon estiu.

Anònim ha dit...

Soy maestro de Primaria en Aragón y, al parecer, las cosas no son muy diferentes por aquí: la implantación de las CCBB sin ningún tipo de formación al profesorado, tener que desarrollarlas y adaptarlas a cada centro por nuestra parte sin entender muy bien qué son y cómo hay que trabajarlas... es un despropósito. Por no hablar de las nuevas tecnologías: yo creo que hay gente que no se ha dado cuenta que AYER, en el mundo de la informática, significa estar desfasado... lo que no puede pretender el sistema educativo es implantar todo un conglomerado informático si, en dos días, va a haber uno nuevo y más novedoso... y, como se ha comprobado, la Administración quiere volver a cambiarlo. Así ni los maestros ni los alumnos podemos adoptar un modelo de trabajo. Nosotros nos perdemos y, entonces, ¿qué pueden hacer los alumnos?
Estoy de acuerdo contigo, Albert, hay que humanizar la escuela, el instituto... la Educación. Pero no sólo desde la Administración, tiene que llegar al aula, de modo que la Educación se tiene que adaptar a la realidad de cada clase, de cada alumno... y todos sabemos que eso no lo pueden hacer ni programas informáticos, ni tablets pc, ni pizarras digitales ni currículums innovadores: solo lo podemos hacer nosotros, los maestros.
Óscar (desde la comunidad vecina)

Anònim ha dit...

El lema en educació hauria de seguir essent "pública i de qualitat". En canvi sembla que l'Administració potencia la quantitat, però quantitat d'ansietat entre els participants en la comunitat educativa i de manca de respecte per la implicació i compromís que hi solem posar en la nostra molt noble tasca d'ensenyar i d'aprendre.
Escolteu, escolteu els docents, escolteu els estudiants, escolteu els pares i els administratius!

pere ha dit...

Albert, som molts els docents que estem amb tu, llegint la teva carta amb companys de feina de diversos centres encara pensem que t'has quedat curt. Quina llàstima que ens governin tan malament. Ànims, que per molt ineptes que siguin els qui dirigeixin el departament i per moltes traves que ens posin nosaltres hem de seguir endavant amb aquesta tasca tan important.

Cuida't.

Pere

Albert Bayot ha dit...

I tant que sí, Pere. Moltes gràcies per les teves paraules i pel teu suport. Estic convençut que els docents anem endavant amb la feina ben feta per al progrés dels nois i noies, malgrat el Departament.

Que tinguis molt bon estiu.

Albert

xavier ha dit...

Sóc docent i he llegit amb molt d´interès la teva carta, Albert. No puc estar més d´acord amb tu en tot el que dius. La Conselleria d´Educació fa temps que ha perdut la carta de navegar i, per comptes d´intentar millorar els múltiples problemes que tenim, en crea de nous contínuament. No és ben bé allò de "qui no té res a fer el gat pentina", perquè feina a fer n´hi ha moltíssima (ni que només sigui per arreglar tots els despropòsits amb què ens obsequien any rere any), però el que passa és que qualsevol canvi que pretenen fer des de dalt en el món educatiu no implica mai una solució sinó un nou entrebanc. Cada nova normativa empitjora l´estat de coses anterior. Cada suposat nou programa de qualitat o similar fa perdre més el temps per a no res. Per comptes d´intentar ajudar-nos a abordar de debò els reptes amb què ens trobem cada dia els que ens dediquem a la tasca d´ensenyar, el principal objectiu dels que ens dirigeixen(?)és complicar-nos i burocratitzar-nos inútilment la vida i la feina. Incapaços com són d´apedaçar tot el que han fet malament els últims anys, i com que alguna cosa han de fer, es dediquen a fiscalitzar, normativitzar, demanar informes, dades i paperassa que no porten enlloc. Cada vegada estan més lluny de la realitat i ni s´adonen que el que fan és acabar de desanimar-nos a tots. Una mostra claríssima de la seva falta de perspectiva i de la seva ignorància és la resposta que t´han enviat, Albert. Si no fos perquè n´hi ha per plorar, faria riure la resposta que t´han donat. I és que no hi ha més sord que aquell qui no vol escoltar. I no volen, no volen, no volen... I així anem. Però continuarem treballant tan bé com podrem...o com ens deixaran!

Xavier

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, Xavier, per la teva resposta i pel teu suport. Sobta que costi tant de veure una realitat tan palpable com és el que es viu a les classes i als passadissos dels centres. Si hi ha moltes coses que van bé i que funcionen mercès a la bona tasca de la majoria dels docents !!! Només caldria fixar-s'hi, escoltar i anar resolent, a poc a poc, allò que es pogués resoldre. Però és una qüestió d'actitud.I això és el que ho dificulta...

Gràcies. Seguirem treballant.

boss ha dit...

WOW!Més clar no es pot dir. Segur que sóm molts els que estem d'acord amb tu.

Marta Guanyabens ha dit...

Hola Albert!

També treballo al Departament d'Educació, com a logopeda en un CREDA. Passejo per diverses escoles i el que tu expliques és la realitat de cada dia, molt ben descrita.

L'absència de pensament en aquells que ens dirigeixen és omnipresent.
Què podem fer a banda de queixar-nos i intentar treballar el millor que puguem cadascú des del seu lloc?

No tenim veu com a col·lectiu. Els sindicats ens representen parcialment... Seria possible una associació de professionals docents de Catalunya?

Gràcies per la teva carta!
Marta

Albert Bayot ha dit...

Hola Marta,

Gràcies, en primer lloc, pel teu comentari de suport. Certament, crec que arriba el moment de plantejar una acció conjunta que redreci el panorama i que creï discurs sobre QUIN és el nord per a l'educació del país. Si l'actual Departament segueix marcant la línia, al marge dels centres, el desànim dels docents pot ser irreversible !

Anònim ha dit...

Hola!!
Jo també sóc una mestra, de primària en aquest cas, i segurament amb menys experiència que molts de vosaltres però....
Ja ho diuen:
NO HAY MAS CIEGO QUE EL QUE NO QUIERE VER, no us sembla?
Sense faltar al respecte a ningú, la sensació que tinc de les accions, actuacions i respostes del Departament és que el Conseller és el capo de tota una màfia i un clan, on decideixen coses sense entendre quin material tenen entre mans (PERSONES: alumnat, professorat i famílies. Una societat dins de la societat).
A sobre, en el meu cas, no només hem d'intentar tirar endavant amb allò que ve del Departament sinò que la persona que dirigieix l'escola no té cap tipus de lideratge, de consciència, de criteri per a portar-nos endavant i defensar els nostres interessos. És un si, si, si a les consignes donades des de dalt. Hi ha un interès personal en ocupar el càrrec.
Sé que el lloc de les direccions és difícil però també sé, i em considero capaç d'identificar, que hi ha maneres i maneres d'actuar i d'enfrontar-se a les coses i als problemes.
Veure una carta d'algú capaç de dir les coses tant clares, és reconfortant. No sé si m'explico molt bé. A més, una cosa que fa veure la teva integritat és que hagis deixat el càrrec per no creure en aquesta administració ni en la seva política d'actuació.
Felicitats per la teva carta, valentia i treball de tot aquest temps.

Anònim ha dit...

Una cosa:
El senyor Maragall no, però si tinc entés que moltes de les persones que es troben en càrrecs importants del Departament són mestres, han treballat anys a escoles i instituts, en equips directius, i algunes també han sortit dels "famosos" i tan "lluitadors dels nostres interessos" sindicats.
Com és possible que passi el que passa? Tan ràpid s'oblida com és estar a peu del canò?
Segurament qui ha escrit la carta de resposta va estar de mestre alguna vegada però "bueno" es que ara ja pertany a l'administració i realment.... com es queixen aquesta gent, amb les vacances que tenen i nosaltres treballant i gestionant per a elles....

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, també, per la teva opinió i pel teu suport. No sé si és cert que els quadres de comandament del Departament estan formats per gent del ram. Jo crec que, si és així, feia temps que no trepitjaven una aula...

Malgrat tots els malgrats... que tinguem un bon curs 2010-2011 !

Joan Vert ha dit...

Realment crec que s'ha de fer arribar aquesta realitat que la conselleria sembla desconèixer als pares i mares que paguen uns impostos per l'ensenyament dels seus fills/es, com ho hem de fer per a que ens escoltin? Per què ens tinguin en compte.
Durant tot el curs passat mestres de l'escola que administro han anat un dilluns al mes per parlar de les competències bàsiques amb Serveis Territorials, estem fent el currículum dels professionals, digueu-me? Com podem ser escoltats. El desencís és una càrrega massa feixuga pels docents i les escoles. Bravo!!!

Anònim ha dit...

Albert,
et felicito per tot el què dius. També sóc docent i, fins i tot, crec que encara hi podríem afegir més pegues i/o queixes des de l'àmbit de l'escola concertada.

El que em sap més greu és no volen el 'missatge de fons'de la carta i, tan sols estan pendents per sortir a la foto quan inauguren una escola o quan se'ls hi encen una llumeta en projectes de l'estil 1x1; però, no se n'adonen de la quantitat de barracons, desordre de normatives, ignorància i desconcert normatiu -fins i tot a nivell d'inspectors,avaluar sense haver-hi les normes publicades, ponderacions de les PAU sense lògica, agravis comparatius entre el batxillerat PAU i el cicles formatius (sense proves d'accés a la universitat i amb moltes places reservades), eliminar subvencions i retallades salarials, eliminar escoles Taller i PQPI, imposar llibres digitals de DIGITALTEXT (sense alternatives) i que paguen tant per alumne connectat quan realment ho treuen d'altres ajudes que es donaven a l'escola, obligar al professorat universitari a tenir el nivell C, retardar el pagament de beques i premis escolars, avançar el curs una setmana (molta caalor i xafogor i sense aire condicionat), enlluernar-se amb la setmana 'blanca' (és clar, el propi Conseller ja va recomanar que la gent anés a esquiar -no en són conscients de la situació real de la gent tot i que volta molt!)-etc. De veritat que encara podria seguir...

Per altra banda, al meu entendre els ordinadors han de ser un complement als llibres, a les classes magistrals... però mai un substitut d'aquests. I, a més, no em vull imaginar els problemes de salut que aquesta darrera mesura pot acabar ocasionant als nens i nenes: problemes visuals (pantalles petites i de baixa definició, tantes hores davant de la pantalla i a l'escola i a casa...), problemes de cervicals (ergonomia!), etc.

A mi, insisteixo, a l'igual que vostè crec que no anem gens bé. I, és cert que la majoria de professorat intenta aportar el màxim en el dia a dia.

Ànims i seguim treballant pel bé dels nostres alumnes, el nostre futur.

A reveure. Ànims i bon curs, malgrat tot.
M'agradaria seguir poder-me esblanar.

josep varela i serra ha dit...

Com antic director d´institut i actualment encara treballant-hi, em plau felicitar sincerament Albert Bayor per les seves opinions on , independenment que es pugui matisar això o allò altre, s´hi veu una persona que estima profundament la seva professió i , per tant , els alumnes. Allò que és realment preocupant és que des de la conselleria no s´hagi sapigut i/o volgut copsar la gran qualitat humana de la crítica de Bayot i esbrinar què hi podia haver-hi d´encertat en ella.
El gest de la conselleria , rebutjant ,estúpidament i altiva, la carta del director de Banyoles és el més inquietant de tot aquest episodi. Perquè ens fa pensar : "Valga´m Déu, en quines mans està l´educació del pais?"
Josep Varela i Serra (Lleida)

Carles Miquel ha dit...

Benvolgut Albert Bayot,

No tinc el gust de conèixer-te però tinc just la sensació contrària. Probablement perquè has sabut posar veu a allò que des de fa ja un cert temps roda pel meu cap i pel cap de molts dels meus companys d’escola i de les escoles del meu barri barceloní de l’Eixample. Ens separa prou distància en el mapa com perquè ningú no pugui pensar, si no ens coneixem personalment, que hi pugui haver una certa conxorxa geogràfica.

No m’entretindré a comentar la teva Carta Oberta a l’Honorable Conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall. És tan clara que no cal. Només vull remarcar el que al meu entendre és el to i el tracte tan exquisidament respectuosos en què hi exposes les teves crítiques i raonades consideracions amb un esperit col•laborador i constructiu fora de tot dubte. Em recorda, en part, allò que li vaig dir a l’Inspector de la meva escola el dia que va venir a explicar-nos el munt de paperassa que havíem d’omplir: “que és erroni confondre el treball i el coneixement amb la burocràcia, per més que vingui disfressada de recollida científica de dades; que més valia que ens deixessin treballar de mestres i de professors, que prou feina i temps demana.

I dir-te que lamento moltíssim la Resposta de la Conselleria. M’ha produït ira, sarcasme i tristesa.

Ira perquè sota un to d’aparença formal correcta, destil•la una certa ferum de despotisme il•lustrat. De fet, més aviat diletant que il•lustrat.

Sarcasme perquè em sorprèn que després de més de 40 anys de fer de mestre (uns quants sota el franquisme i en condicions molt dures), actualment n’aprengui més de l’entusiasme i del treball quotidians dels meus companys -malgrat el munt de dificultats en què es desenvolupa la nostra feina- i de l’observació de les reaccions dels meus alumnes, que no pas de segons quins “plans de formació” endegats per la Conselleria. Un dia, un company mestre de l’escola em va dir que “era perillós que un pedagog de despatx tingués una idea lluminosa – o millor, il•luminada- i que un polític que d’educació no n’entengués gaire se la cregués, perquè faria anar els mestres, els professors i el tot sistema educatiu de bòlid”. I penso que quanta raó tenia, el meu company. I penso que quanta raó tens, amic Albert.

Tristesa perquè si la resposta que és capaç de donar la Conselleria és, només, la que t’ha donat... Anem ben servits.

Nosaltres, la majoria de mestres, professors i professores continuarem treballant, a primera línia, perquè malgrat les incomprensions i la sordesa dels qui més ens haurien de comprendre i escoltar, els entrebancs i les incongruències del sistema, els nostres alumnes –nens i nenes, nois i noies- en puguin treure el màxim de profit.

Gràcies per la teva lucidesa i valentia i, paradoxalment, pel teu encoratjament –una mena d’au fènix- perquè ens empeny a seguir fent, a primera línia, la feina ben feta. I tant de bo que ajudi, ho desitjo, a ser més escoltats.

Molt cordialment,


Carles-Miquel Fauró i Sànchez
Mestre i exdirector
de l’Escola Joan Miró de Barcelona
Barcelona, 9 de setembre de 2010

Albert Bayot ha dit...

Gràcies, Joan, Josep i anònim, pel vostre suport i les vostres aportacions.

Hem començat un nou curs: els ordinadors NO són a les aules, com ja sabíem...Hem començat una setmana abans, amb les coses no tan a punt... però sabem com fer-ho per salvar la situació i oferir un bon ensenyament als nostres nois i noies, malgrat el Departament.

Que tingueu un bon curs !

Albert

Toni Casserras ha dit...

Gràcies Albert per expressar en veu alta el que molts pensem i no diem tal com calia. És ben trista la manera com el Departament està cremant centenars de docents entusiastes i motivats i que sempre hem intentat formar-nos i millorar la nostra pràctica professional amb la voluntat de donar resposta al que entenem són les necessitats i demandes socials dels estudiants i de la comunitat educativa.
Veure la frivolitat amb la qual es malbaraten ingents recursos públics en la tristament famosa Sisena Hora a Primària i el programa 1x1, i alhora es menystenen els parers dels pedagogs i investigadors en educació i les experiències dels docents en benefici d'un populisme tronat fa molt mal al cor.
En fi, malgrat tot, espero que seguirem essent més tossuts i que no pararem de batallar perquè el nostre país, algun dia, tingui el sistema educatiu que realment mereix.

Toni Casserras

jmcasasus ha dit...

Moltes gràcies pel coratge i l'honestedat.

Josep Ma Casasús
Professor de filosofia de l'Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies a vosaltres, Toni i Josep Ma. pel vostre suport.

Per sort, escoles i instituts avancem amb seny i fem possible, cada any, un nou curs.

Albert Bayot

Jordi Perales ha dit...

Hola Albert,

He llegit el teu text un parell de vegades i tot i reconèixer que pots tenir raó en algunes coses, fins i tot en moltes, no has dedicat ni una sola línia a fer balanç de la nostra tasca com a docents.

Em sembla genial que et dediquis a criticar la feina del Conseller. Al cap i a la fi acceptar la crítica va amb el sou que cobra. Però compte, perquè nosaltres, en tant que funcionaris, també estem al servei de la societat.

Llegeixo, en les gairebé tres pàgines que vas escriure al juliol, un seguit de consideracions fruit de la teva experiència com a director d'un centre. Però no he llegit cap mena de d'autocrítica. Per això he tornat a rellegir-te, però res, que no trobo cap anàlisi, ni positiu ni negatiu, del treball dels docents.

No seré jo qui defensi el Conseller, ja s'espabilarà que ja és grandet. Però sobta que en una carta oberta no hagis estat capaç de reflexionar més enllà de la crítica a altres.

Els docents (i jo el primer) som experts en mirar cap a altres costats. I certament els "altres" actors de la comunitat educativa alguna culpa tindran dels "problemes" educatius d'aquest país. Però no són els únics. Mirar-se el melic, de tant en tant, també va bé.

Deixa'm deixar-te algunes preguntes que pots fer a alguns companys de feina, i veuràs com tu mateix t'emprenyaràs amb ells per les seves contestacions.

- Quantes hores treballes a la setmana?

- Quantes hores de formació fas a l'any?

- Quan comencen les teves vacances a l'estiu?

Si Albert, el Conseller (aquest i altres) ho fan molt malament, però si algun dia tinguéssim un conseller genial, vols dir que se'n sortiria?

Albert Bayot ha dit...

Benvolgut Jordi,

Moltes gràcies, en primer lloc, per la teva contribució al debat i per les teves consideracions que trobo interessants i encertades.

Tens raó quan dius que no dedico ni una paraula a fer autocrítica ( entenent "auto" = el professorat)i ben mirat potser hauria estat bé perquè el que tu apuntes és cert.

De fet, podia haver-ne parlat però, justament, en el meu centre, aquest fet no ha estat el problema. Potser perquè és un centre que ha patit molt ( ubicació, història,...) i sempre hem hagut de lluitar fort perquè se'ns valorés, la veritat és que he de dir que el pes fort és de gent compromesa i disposada a fer les hores que facin falta.

També és cert que jo, amb la carta, pretenia expressar el meu sentiment de decepció amb el tarannà de la Conselleria que el reitero, el corroboro i, si convé, l'augmento a la vista d'aquest patètic inici de curs i de l'encara més patètic tractament del tema per part dels mitjans de comunicació (gens independents !)que expliquen que tot és meravellós sense gens d'autocrítica, precisament !. Passa també que, justament, el sistema s'aguanta, va endavant i salva la situació ( això sí, en nivells mínims !) perquè la gran majoria de docents actua amb responsabilitat i amb vocació. I sort n'hi ha. Ara, això no treu que hi hagi també molt camp per córrer, molt per millorar i molt per "autocriticar-nos" en el sentit de reconèixer les nostres mancances i millorar constantment. Els professors del meu claustre saben que aquest és un reconeixement que jo els he fet constamtment mentre he estat el director. Accepto amb tota la humilitat que sempre puc millorar.

En fi, que en aquesta carta aquest no era el tema però estic d'acord amb tu que també se'n podria parlar llargamnet d'aquesta qüestió.

Tot i amb això, tirarem endavant !

Que tinguis molt bon curs 2010-2011.

Anònim ha dit...

Enhorabona des de Sabadell per la carta oberta al conseller. Un se sent més tranquil al llegir les teves paraules, tan encertades, i veure que com a mínim els docents naveguem junts. No som pocs els que et recolzem.

Manuel

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, Manuel, per les teves paraules i ple teu recolzament.

Que tinguis un bon curs 2010-2011.

Albert

Albert Bayot ha dit...

Benvolgut Carles-Miquel,

No sé per quina raó el teu comentari no s'havia publicat. L'he trobat en les carpetes interiors i l'he publicat.

Te l'agraeixo de cor, pel que hi dius i per com ho dius, perquè em corrobora que el que jo expresso no és només la meva opinió i que cal que les coses es facin diferent si no volem veure enfonsada l'educació d'aquest país d'una manera irreversible.

Només la nostra força ( i el nostre treball ben fet !) poden fer surar aquest vaixell que compartim.

Que tinguis molt bon curs 2010-2011 !

Albert

lluis-carles ha dit...

El Departament i el seu cap visible "Ernest, el Funest", no poden actuar d'una altra manera. O és que encara ens pensem la nostra tasca interessa al sistema?. Que els alumnes tinguin una bona preparació està reservat als fills dels oligarques. Mentres no portem a la pràctica accions més dures -algú se'n recorda de l'any 1988?-no tenim dret a queixar-nos.

Josep ha dit...

Albert, moltes gràcies per aquest escrit que traspua tota la humanitat que, com ja dius, trobem a faltar en moltíssimes de les decisions que pren el Departament. Tant de bo totes les mesures que es prenen es basessin en millorar l'educació dels nostres alumnes més que no pas en l'impacte que poden tenir sobre mitjans de comunicació o en criteris economicistes!

Salutacions!

Josep Palou

Gerard ha dit...

Crec que el col·lectiu de professors (del qual formo part) és mesell i resignat davant les desgràcies que ens plouen de tot arreu, fins i tot dels que ens dirigeixen. Potser tenim un compromís i una responsabilitat massa elevats amb la nostra feina. Davant d'agressions a la professió, controladors aeris, escombriaires, policies, bombers, agricultors... es defensen molt millor.
El debat està engegat de fa temps. Felicitats per la contribució

Blanca ha dit...

Gràcies Albert. Es pot dir més alt, però no més clar. No sóc docent, però el meu marit si i se el pa que s'hi dóna. Gràcies per dir en veu alta el que molts pensem o comentem a nivell de carrer. L'educació dels nostres fills és una inversió de futur i té unes repercusions socials i individuals que de vegades no som capaços de valorar. No hi ha res pitjor que tenir uns dirigents que de utilitzen l'educació com a arma electoral i publicitària. A resposta de la Conselleria parla per si sola. En aquest paisatge que tu has descrit tant bé i que tots veiem, jo em pregunto, els sindicats... on son? No només les retribucions econòmiques i les vacances son motiu de reivindicació. De nou, gràcies.

Sílvia ha dit...

Moltíssimes gràcies per redactar de manera tan brillant, respectuosa i entenedora allò que tots sentim amb una ràbia i una pena intenses i que no sabem explicar. La comparteixo per tots els mitjans.

Sílvia

Aureli Alvarez ha dit...

Hola Albert,
Encantat de saludar-te. HAs de saber que des d'ahir tinc un allau de visites al meu petit bloc (que ja passat d'una mitjana de 50 diàries -com a màxim- a més de 300 diàries, la majoria per la teva carta).
Si vols veure els comentaris, els trobaràs al bloc: ull de verècula.
Salut i endavant!

Albert Bayot ha dit...

Benvolguts Lluís- Carles i Gerard.

Moltes gràcies per la vostra aportació. El tema que suggeriu és ben cert... i no deixa de ser complex. Com ens defensem els de la nostra professió ? No sé què passa que la nostra "defensa" sovint és mal vista per la societat. Massa vegades no queda clar si defensem (legítimament) els nostres drets o l'educació. El que està clar és que som una "espècie" diferent... A nosaltres no ens serveixen sindicats que no ens representen, ni defensors que no facin classe cada dia. A nosaltres només ens pot defensar la nostra feina ben feta (malgrat l'administració), la paraula (si som capaços d'explicar a la societat amb què ens trobem) i el fet de posar-nos d'acord en algunes decisions importants. Caminarem cap aquí ?

Albert Bayot

Albert Bayot ha dit...

Moltíssimes gràcies Aureli per la difusió que fas dels meus escrits. Vaig visitar el teu bloc a mitjan estiu. Em va encantar, però no havia seguit els comentaris a la carta i ara ho he fet. Ja hi he deixat, també, el meu.

T'agraeixo molt el suport i t'animo a seguir endavant amb el teu interessant bloc. L'aniré visitant...

Espero que la immensa difusió que està tenint la carta ( ara, en començar el curs s'ha tornat a revifar!) serveixi, si més no, perquè la Conselleria s'adoni que això que hi dic ho pensa pràcticament tothom !

Que tinguis un bon curs 2010-2011.

Albert Bayot

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, Josep, Blanca i Sílvia per les vostres paraules de suport. Llegir el que dieu m'anima a continuar expressant el que passa . Tant de bo molta gent se'n faci ressò i els qui són a dalt se n'adonin que no sóc pas jo sol el que ho pensa...

Una abraçada i bon curs 2010-2011.

Albert Bayot

Anònim ha dit...

Albert, no et conec i no tinc tanta informació com tu però intentaré recolzar-te perquè jo també crec en l'educació de Q "qualiat" no quantitat. Ho passaré als meus companys i al dire del meu cole!!!
Força i endavant valent!!
Sílvia- Sabadell

Anònim ha dit...

Hola Albert,

Com a directora d'una escola pública de Barcelona et vull donar les gràcies per fer sentir la teva veu i per expressar uns sentiments que comparteixo plenament.

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies a vosaltres, pel vostre suport i també per ajudar a difondre el que, al capdavall, pensem la majoria... La veu del professorat s'ha de fer sentir pertot el país.

Anònim ha dit...

Bon dia Albert,

acabo de llegir el teu escrit i estic plenament d'acord amb el diagnòstic.
I afegiria que la situació de desencís -i encaix de cops- s'escampa també als Ajuntaments que, cada dia més, han de gestionar realitats complexes sense tenir les competències necessàries per fer-ho. La incomprensió i la impotència de les corporacions locals també haurien de ser recollides dins l'anàlisi estadístic del Departament d'Educació.

Rep el meu suport ideològic i emocional.

Ivan.

Albert Bayot ha dit...

Gràcies Ivan, pel teu suport. Tens molta raó en això que dius dels Ajuntaments. I tant que sí. Aquest és un tema que, un dia o altre, caldrà analitzar en aquest nostre país tan desordenat...

Albert

Pep Bujosa ha dit...

Hola Albert.

Estic molt d'acord amb els teu comentaris. La carta i la resposta m'ha arribat aquests dies i em sento molt identificat amb els fets que descrius. I la resposta de la conselleria? No té pèrdua! Què lluny de la realitat que estan!

Cordialment,
Pep Bujosa

Albert Bayot ha dit...

Gràcies Pep pel teu recolzament i per les teves paraules. Certament, la resposta que em va donar el Departament és una mostra del que està passant: no hi entenen ben res !!! Jo crec que ni tan sols han entès de què els parlava. I això que m'hi vaig fer !

Que tinguis molt bon curs.

Albert

Anònim ha dit...

Hola Albert,
La carta oberta és una mostra de valentia i solidaritat, que són actituds que avui en dia costa trobar en el nostre col.lectiu.
Jo afegiria que la Llei d'autonomia de centres, que fa que hagi desaparegut el diàleg i el treball en equip a favor dels interessos i la supervivència dels professors en el centre, i l'interès d'algunes persones dels equips directius a promocionar han afavorit la gestió dictatorial del Departament, únicament dedicada a la IMATGE.
Allò que podríem qualificar d'escàndol (el projecte 1 x 1) no és sinó una qüestió d'interessos econòmics de caire tecnològic i editorial. Hi ha molts professors i professores que ja utilitzàvem les noves tecnologies d'una manera més racional i efectiva.
Voldria felicitar-te per la teva honestedat. Em refereixo al fet de renunciar al càrrec. Actualment, persones amb coneixement i il.lusió sinceres per la nostra feina no poden tenir estómac per seguir el joc a una administració que porta els instituts i escoles a la deriva.
Una abraçada,
M

jaume balart ha dit...

Hola Albert, tot i que ja fa dies que vas publicar la teva carta , jo la vaig descobrir ahir quan un company ens va enviar per correu l'adreça del teu blog. Què més es pot dir quan tan encertadament amb les teves paraules has descrit, el que és sens dubte el naufragi de la nau. Al meu parer, més enllà de les possibles autocrítiques, que segur ens podem fer, les inquietuds preocupacions, emprenyamentes i desencisos de la meva professió, queden excel.lentment descrites en el teu escrit.
J Balart
IES Maria de Bell-lloc de Bigues i Riells

Ma. Teresa Xanxo ha dit...

Hola Albert, fa un parell de dies em van passar la teva carta i ara he entrat al teu blog. FELICITATS, no sé que més puc afegir al que ja t'han dit altres companys.
Arran de la vaga del juny, juntament amb altres companys/es, vàrem fer arribar al Conseller una carta. La pots llegir a http://secundariaempipada.blogspot.com/ . La seva resposta és molt semblant a la que et va enviar a tu. Jo personalment, també li vaig contestar i se que molts altres companys també. Com més hi penso, menys entenc aquest despotisme i arrogància desmesurades.
Felicitats per dir tant bé el que pensem molta gent.
Ma. Teresa Xanxo

Albert Bayot ha dit...

Benvolguts Josep M i M.

Us agraeixo molt el vostre suport i el que dieu. Estem d'acord, evidentment, que les coses són així per molt que des de la Conselleria s'entestin a veure-les diferents. Nosaltres - i no pas ells- som a 1a. línia de foc.

Pel que fa al Decret d'Autonomia de Centres, no sé què dir... de fet, si els centres i els equips directius l'utilitzen amb seny i amb imparcialitat, podria ser una bona eina... en tot cas, però, és a les nostres mans i un cop més serem els i les docents els que haurem de "treure les castanyes del foc". Això sí: vinga a desplegar normatives !!!

En fi, res... seguirem endavant.

Que tingueu un molt bon curs 2010-2011.

Albert

Albert Bayot ha dit...

Benvolguda Ma. Teresa,

Acabo d'al·lucinar ! He entrat de seguida al blog que em comentes i he vist, estupefacte, que la carta que t'han contestat no és molt semblant a la que m'han contestat a mi sinó que hi ha 2 paràgrafs calcats !!!! Que fort ! O sigui que, a sobre, les respostes són estandarditzades... Jo crec que no podien caure més avall. Demostren, en tot el que fan, una manca de sensibilitat i d'interès real per les persones i per les realitats que vivim que fereix, certament.

Només espero que acabin el mandat ràpid i que el poc temps que els queda no els permeti fer més mal. I que la història - això sí- els avaluï i els posi la qualificació que els pertoca.

Moltíssimes gràcies pel teu suport i enhorabona, també, pel vostre escrit i la batalla lliurada.

Albert

monica ha dit...

Hola, em dic Mónica i tinc fills estudiants d’ESO i Batxillerat a Sant Andreu de la Barca.
Aquest any s’ha implantat l’ús de portàtils a l’institut (1x1 famós).
Estem a 25 de setembre i encara els nois i noies no tenen el llibres en format digital. Els i les mestres es troben desesperats perque han de donar les classes amb llibres fotocopiats i no han rebut la formació suficient per a poder fer front a aquesta iniciativa.
Per aixó, i per moltes altres raons, estic totalment d’acord amb la teva carta oberta.
Els nostres fills i filles son el futur d’aquest pais i, quina formació reben? De qualitat no, aixó segur i no per culpa de l’implicación dels i de les mestres, estic convençuda que és per la política erràtica que segueix la Generalitat en sentit d’Educació.

Albert Bayot ha dit...

Moltíssimes gràcies, Mònica, per les teves paraules de suport i pel teu valuosíssim testimoni. Portem 3 setmanes de curs i als Telenotícies de TV3 i a la majoria de diaris del país, es parla del gran èxit d'haver començat el dia 7 de setembre i de la gran innovació de l'1 x 1. No surten, per contra, testimonis com el teu que expliquen la veritat: a la majoria d'instituts NO hi ha els ordinadors i, encara menys, la connectivitat. Es treballa amb fotocòpies i la formació ha començat tot just ara...

La meva reflexió anava per aquí. Un programa de la magnitud de l'1x1 no es pot dur a terme així. SEmbla que estiguin jugant amb nosaltres però ho pagarem car perquè el professorat està molt decebut i desanimat perquè res que provingui del Departament té consistència ni credibilitat. Això sí, per descomptat que les classes es fan i les coses van endavant i, justament, pel saber fer de la gran majoria dels docents. I això tampoc no s'explica.

Moltes gràcies per la teva valoració i desitjo que, malgrat tot, els teus fills avancin en els seus estudis i aprofitin tot allò que els seus professors i professores els transmetran.

Albert

professor x ha dit...

Amic Albert Bayot.
Des que he llegit la teva carta deixa'm dir-te amic. Treballo com a professor en la mateixa escola concertada des de fa 34 cursos. Tota la meva vida laboral.
Primer: Em pensava que a la pública éreu uns privilegiats i ara m'adono que no tant.
Segon: Imaginat en trenta-cinc cursos la de lleis, recomanacions pedagògiques, canvis administratius, etc. no hauran plogut. Com tu dius exactament vas de una gran il•lusió a un creixent desencís, per lo mateix, per no entendre res del rumb que t’imposa la Conselleria. Per cert a la concertada no la deu visitar mai cap conseller perquè en tres dècades i mitja a la meva escola no n’he vist ni un.
Tercer: Ja fa temps, i per no naufragar més en els corrents tempestuosos de les aigües educacionals del Riu Conselleria Catalana d'Educació, que l'equip força estable del centre ens dediquem a adaptar el devessall burocràtic que ens plou a les necessitats i a les realitats en que ens movem, sempre amb la màxima coherència possible i amb un afany incorruptible de intentar fer tot el servei possible a l'educació dels nostres alumnes. Per tant com tu dius ens importa la pedagogia i ens agrada mantenir un alt grau d'humanització a l'escola. Ara, t'ho ben asseguro, els professors a secundària, ens sentim uns guerrillers apartats en els més profund dels boscos tropicals.

Signat:
Un professor que no té el coratge ni de dir els seu nom ni el del centre que representa i que, tot i intentar ser el més honest possible amb la seva feina, ja està en un alt grau de desencís.

Anònim ha dit...

Benvolgut Albert,

Els teus dos escrits són fantàstics. La seva resposta... l'esperada!!!!

També vaig plegar després de 10 anys de director, 2 de secretari, 1 de cap d'estudis,....

Albert Salvadó Usach

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, professor x.

Les teves paraules ens aporten una visió clara de com van les coses i reforcen la idea de la necessitat que els i les docents seguim treballant bé i amb ganes, malgrat les vicissituds de la política educativa del país.

La pública i la concertada tenen massa coses en comú com perquè tan sovint se'ns presenti com dues realitats tan separades...

Que tinguis un molt bon curs.

Albert

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, Albert Salvadó, pel teu suport. I endavant !

Albert

Elena Álvarez ha dit...

Hola Albert,
Sóc docent (i a més interina) i no podria estar més d'acord amb la teva carta inicial i la de resposta. Et felicito pel que has fet i t'ho agreixo.

Lídia ha dit...

Hola Albert, sóc professora de secundària i estic totalment d'acord amb tu! sóc interina i cada vegada que vaig a opos he de canviar la programació gràcies a tots els que ens manden, ja que van canviant les lleis sense cap ni peus. A més, estic fent classe només amb l'1x1, bé és un dir perquè com us podeu imaginar tirem de fotocòpies, ja que és un desastre: quan no funciona una cosa no en funciona una altra.
jo espero que hi hagi canvi de govern i que es miri una mica més per l'educació perquè sinó en els nostres fills no sé quin futur els espera, i aixpo que el meu només té 21 mesos!
salutacions a tots! que hem de fer pinya perquè només ens tenim els uns els altres

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord, millor impossible. Gràcies,

Anna

Yoyo ha dit...

Hola Albert , soc la yoyo , no sé si t'enrecordaràs de mi ( CAU).
Sorprenentment avui , dia de la vaga general m'ha arribat via correu del centre on treballo la teva carta al conseller.Contenta de trobar-te i de veure com continues al peu del canyó però amb la motxil·la més plena d'experiències.
És impressionant i admirable amb quina categoria has expressat el que molts mestres pensem , sentim i vivim cada dia i,parlo personalment,costa d'explicar-ho tant clar,contundent i amb un esperit de millora que considero , necessari.No sé si això millorarà,el que sí que sé és que som molts docents que ens apassiona la nostra professió que cercarem les vies que facin falta per fer la nostra feina en les millors condicions.
Molts petons a la família!
Yoyo.

Neus ha dit...

Hola Albert, sóc professora de secundària i estic totalment d'acord amb tu!
Et felicito per que per fi algú diu en veu alta el que molts i molts pensen i de vegades no podem expressar .
Gràcies per la teva carta!
Neus

Anònim ha dit...

Hola,

T'agraeixo molt que hagis dedicat temps i paciència i que hagis tingut la claredat mental d'escriure aquesta carta. Estic totalemnt d'acord amb tu i ja veus que som molts. Potser és hora que ens organitzem!
El departament s'aprofita del nostre entusiasme (i n'hi ha molts que en tenim), de les nostres ganes de fer una bona feina i de que entenem que estem creant el futur del país. Però potser hem de deixar de fer malabarismes. Necessitem un Departament d'Educació i un conseller que sàpiga fer la seva feina!!!!
MARTA ÁLVAREZ
INSTITUT LES MARINES

Albert Bayot ha dit...

Hola Yoyo !!!

I tant que et recordo, del CAU a Figueres !!! Ara feia dies que no mirava el blog i m'ha fet il·lusió saber que m'havies llegit i que comparties l'opinió. De fet, estic rebent una allau d'adhesions que fa por. Dubto que des del Departament siguin conscients de com tenen el pati perquè no s'atrevirien a dir res més.

Una abraçada i fins aviat !

Albert

Albert Bayot ha dit...

Marta, Neus, Anna, Lídia i Helena,

Us agraeixo de debò les vostres paraules de suport. Estic content de veure que la carta ha tingut ressó dins de l'àmbit acadèmic i que una majoria molt gran de docents la comparteix. Suposo que aquest fet ens dóna força per exigir al Departament, ara i en un futur, que les coses es facin diferent. La paraula i els arguments ens han de donar força moral i l'hem de fer servir.

Moltes gràcies i... seguirem !

Albert

MARÍA-COLUMNA ha dit...

Hola Albert. Soy profesora del INS LES MARINES de Castelldefels. Cuando leí tu carta -y las correspondientes respuestas- que otra compañera me pasó, y antes de conocer este link de comentarios, comencé una carta manuscrita para enviarte por correo postal a tu instituto agradeciéndote la tuya y dándote todo mi apoyo. Esto es más rápido y además se contrastan otras opiniones. Veo que estamos todos de acuerdo lo cual me consuela, aunque no me alegra. Y si somos tantos... ¿POR QUÉ NO HACEMOS NADA AL RESPECTO? No hablo de huelga, que está desprestigiada y además llena los bolsillos de los que nos machacan. Tiene que haber otros tipos de movimientos y de planes para presionar, siempre que lo hagamos unidos. A través de este medio la comunicación es rápida y masiva. ¿Por qué NO NOS ORGANIZAMOS y DECIDIMOS ALGO ENTRE Y PARA TODOS? Además estoy segura que muchos padres nos apoyarán. ¡Venga! PENSEMOS Y PROPONGAMMOS.
Gracias y saludos a todos los colegas que, como yo, estáis siempre al pie del cañón.
MARÍA-COLUMNA DE CASTRO Y FONDEVILA

nidzela ha dit...

hola, Albert...
i hola a tothom que participi en aquest indret!

jo també formo part dels impressionats: per les bones maneres de la teva carta, i no sé dir si encara més per la rèplica que t'han dirigit, impròpia d'un ens governamental. em pregunto si és legalment denunciable. i si no n'és, només em tranquil·litza imaginar que moralment sí que es mereix un dit acusador assenyalant la mala praxi, l'abús, la vergonya: és aleshores quan visualitzo empaperada la catedral de Girona amb les seves inqualificables paraules a tamany 800, una lletra per pàgina, i que en parli la televisió, carai! tal vegada un escarni públic monumental obligaria a reflexionar a qui toca, d'una vegada.

(...o tal vegada és exactament el contrari i nosaltres només som una colla d'ingenus. l'alternativa a creure que no saben què es fan és creure que fan segons criteris que no sabem, i aquí m'aturo perquè les conjectures de seguida s'enfilarien...)

a tall purament testimonial, i per allò dels còmputs a favor i en contra (els números, oi? allò que tant bé defineix l'èxit... o el fracàs: perquè espero que ben aviat i ben sonorament les veus aquí recollides serveixin pera contradir la visió excessivament eufòrica de l'administració), adscriuré el petit cas del meu centre, per al qual es repetirien cent coses de les que s'estan constatant aquí: fotocòpies a dojo (la màquina s'esgota de fulls entre dues i tres vegades al dia); fa un parell de setmanes els portàtils del nostre alumnat eren a fàbrica (ara hem accedit a l'estadi en què ja podem afirmar que en breu arribaran al proveïdor); els de la plataforma que ens acollirà el moodle (i que no serà Àgora, recordem-ho... aquell va ser un episodi divertit) són comprensius en el tema econòmic i no els farà res que triguem encara un temps indeterminat a pagar la totalitat del què estipula el contracte perquè ja estan al corrent dels retards en les dotacions als centres; els "acabats" de les instal·lacions elèctriques, cable, i pissarres digitals i s'estan efectuant en presència d'alumnes i amb el curs en marxa... IM-PRESENTABLE, vaja.

escric, i tota l'estona tinc al cap un poema de Mario Benedetti: el recomano perquè, a banda d'inspirar o guiar les meves emocions-paraules en aquest instant, trobo que retrata alguna cosa de tot això... "Consternados, rabiosos", i subtitula: "al Che Guevara".

en relació a un escrit anterior, d'en Jordi Perales... crec que desenfoca la qüestió. en aquesta carta i en aquest bloc es parla d'una queixa que és legítima, i a la qual no s'ha donat resposta satisfactòria. desviar-ho per a parlar de quantes hores hi posem el professorat?? absurd: més que el rellotge, i fi del debat!

Dolors ha dit...

Totalment d’acord, Albert. Em sembla molt encertada la distinció que fas entre "gestionar" i "humanitzar".
Em sembla important distingir si estem servint als interessos de les persones o de la burocràcia.
La burocràcia és una maquinària que fa una demanda infinita. Nosaltres contribuïm a fer-la ferotge cada vegada que "cedim" a entregar dades i més dades. Com més donem més demanarà i més exigirà, fins l'infinit.
És hora que ens aturem a pensar.
La teva carta m’ha animat profundament. Vol dir que es comença a parlar.
Felicitats!

Albert Bayot ha dit...

Hola Nidzela i hola Dolors,

Gràcies pels vostres comentaris. Realment la humanització del Departament és un dels reptes que hem d'aconseguir. Jo crec que la maquinària s'ha fet tan gran i tan incontrolable que ara ja ningú no la domina. No sé com es pot parar però tinc clar que els centres hem d'exigir un tracte i una consideració dignes. I si això funciona, el professorat estarà a l'alçada perquè la majoria de nosaltres hi som per vocació !

Salutacions cordials.

Concep ha dit...

Hola Albert,
Una amiga m'ha passat la teva carta tot i que veig que fa temps que rula.
Ja va sent hora que es diguin les coses pel seu nom i tu ho has fet. Sóc una mestra de Primària amb 25 anys treballats que com tots m'he hagut d'adaptar a vàries reformes, noves tecnologies, metodologies, nomenclatures, estudiar noves especialitats perquè algunes quedaven obsoletes, reciclar-me, formar-me continuament per estar al dia i poder oferir als meus alumnes el millor,i un llarg etcètera que tots bé coneixeu. És per això que em sento irritada, impotent i desencisada, perquè crec que després de tots els esforços que hem fet en el nostre país els docents, sobretot els que ja tenim uns quants anys, el Departament no ens valora ni respecta i això comporta una resposta mediàtica i d'opinió desfavorable envers nosaltres.
Estic completament d'acord amb el que dius i m'adhereixo al suport que t'han donat altres companys/es.
Continuem parlant alt i expressant el nostre sentir; a veure si algú ens escolta i les coses poden canviar mica en mica.
Mentrestant, a seguir treballant a l'escola, amb l'escola i per a l'escola!!

Concep

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies Concep,

I tant que sí que hem de seguir treballant amb l'escola i per a l'escola ! El que no deixarem mai, com a col·lectiu, és que ens impedeixin això. Afortunadament a les escoles i als instituts, a les aules, als passadissos i als patis, tenim força clar el que cal fer i, gràcies a això, avançarem.

Fins aviat.

Albert

Anònim ha dit...

Hola Albert, soc l'Albert Prat (el músic dels Pescadors de l'Escala que treballa a l'Escola municipal de Música d'Olot), t'haig de dir que ets una de les poques persones que vares aconseguir deixar una bona petjada en la meva vida, puc dir que i va haver un abans i un desprès, vares aconseguir obrir-me els ulls amb tots i cada un dels teus savis consells, els teus raonaments i explicacions de que, quant, com.. a l'hora de fer el PCC de l'Escola vaig aprendre tantes i tantes coses de tu, vares ser una persona especial de veritat, el treball que vàrem fer plegats en el seu moment va servir per arrancar la nostre Escola amb una bona empenta i amb unes directrius molt clares a seguir. Recordo que no farà massa temps que vaig parlar amb tu personalment en una actuació nostre i vaig pensar què com era possible que una persona tan vàlida emprenedora i aimant de la seva feina pogués ja en aquells moments portar el desencís personal cap el sistema i el Departament d'Ensenyament que vaig notar en la nostre conversa?, estic totalment d'acord amb tot el que dius, tot i que ens movem en un diguem-ne cercle diferent però que en el fons rel.lacionat com es l'ensenyament sigui en un àmbit o en un altre.
Cal dir que es vergonyosa i quasi diria "insultant" la resposta rebuda del Conseller Maragall, aquet no et coneix a tu ni a molts d'altres com tu que heu lluitat i lluiteu dia rera dia perquè hi hagi un ensenyament de qualitat i humanitzat, persones com tu no podeu caure en el desànim!, esperem que desprès d'aquestes eleccions les coses canviïn,encara que sigui poc a poc, Ànims! i rep una abraçada d'un humil músic.

Albert Bayot ha dit...

Ostres Albert !!! Quina alegria retrobar-te i llegir el que dius. Això és més que un suport !!!

Recordo, amb satisfacció l'assessorament que vaig fer a l'Escola Municipal de Música d'Olot i també la vostra passió a educar els alumnes a través de la música. Aquest assessorament va ser especial per mi, també, perquè era el primer que feia a una escola de música i també perquè jo havia estat alumne de llenguatge musical, de guitarra i de piano durant la meva infantesa i adolescència. Aprendre música m'ha marcat sempre i m'ha fet com sóc, sens dubte (per exemple, d'aquella època ve la meva gran admiració per les havaneres !).

M'alegro moltíssim de llegir-te i de saber que comparteixes l'opinió que vaig expressar. Estic segur que avançar, en el món de l'educació a Catalunya, no és feina fàcil, però estic convençut que només escoltant i sabent ben bé què està passant a cada racó del país, es podrà avançar. Jo també espero que la situació es vagi redreçant de mica en mica.

Una abraçada forta i... a la propera.

Albert

Anònim ha dit...

Saps Albert , la millor credibilitat és la del exemple, quan el pensament la paraula i l'acció tenen coherència. Jo pertany a aquell col.lectiu de persones que sentiem passió per l'educació musical, sóc companya de l'Albert Prat a l'escola de música d'Olot, sóc la Montse Bel i és veritat se't recorda profondament, tú vas ser un gran exemple, una persona amb una gran vocació de servei i una gran estima per les persones.
Bé Albert , QUÈ, COM I QUAN?
Sapigues que desde el meu humil lloc, podeu comptar amb mi, per el dret a tenir una educació digna. El meu suport a tots els professors amb
vocació, no vocació de víctimes, perquè mentre els hi anem salvant "el pellejo"......
Quines accions es poden pendre? Tú ja n'has pres una.
MOLTES GRÀCIES, per el teu coratge i coherència.

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, Montse, per les teves paraules i pel teu suport. És apassionant dedicar-nos a ensenyar i a educar. Obre tantes possibilitats ! I vosaltres, amb la música, teniu l'oportunitat d'educar en la sensibilitat, que tanta falta fa en el món en què vivim.

Estic content de saber que seguiu igual, al peu del canó i que l'assessorament que vam fer, fa més de 10 anys, segueix viu i l'heu fet créixer.

Una forta abraçada.

Albert

Anònim ha dit...

Felicitats al nou director de Serveis Territorials de Girona.

ARA és el moment d'aplicar el que havies comentat.

Espero i desitjo que puguis fer-lo possible!

àngel

Anònim ha dit...

Hola Albert, fins avui no havia llegit la teva carta oberta. Només dir-te que: Moltes gràcies per tenir en compte les UEC, doncs moltes vegades sembla que des del Departament ens tinguin oblidats i no es reconegui la nostra feina.
Moltes felicitats pel nomenament.